Malanyet
Comentari del Malanyet aparegut a:
http://recomanamunllibre.blogspot.com.es.
Gràcies, Tere Izquierdo!!
__________
Ostres, m’han dit que el Malanyet és lectura obligatòria en alguns instituts. Ignoro quins però tant és. Pobre Malanyet, ell que havia nascut amb la voluntat explícita de fer-ho passar bé als lectors, i ara hi ha lectors obligats!!! I ja sabem que quan una lectura és obligatòria no ens ho passem tan bé.
Serà capaç el Malanyet de superar l’antipatia inicial que representa una lectura obligatòria?
Serà capaç d’esdevenir una lectura plaent per a lectors obligats?
En fi, si algun lector obligat veu aquest comentari i em vol deixar el seu parer, aquí o al meu mur de facebook, serà benvingut. I si algun lector obligat té dubtes sobre un tema a comentar, bé, li puc donar el meu parer, encara que ja se sap que quan un llibre surt de la impremta el pobre autor perd tot el control sobre ell i gairebé tots els parers, sentiments, idees… que el llibre desperta són vàlides.
Bona sort al Malanyet en aquesta nova singladura i millor sort als lectors obligats!
__________
Edicions de 1984. Barcelona, 2013
__________________________________________
Comentari del Malanyet escrit per la Roser Vernet i aparegut a Canya i Gram (El Masroig-Priorat) (núm.71, desembre 2013)
Podeu veure el pdf clicant l’enllaç següent:
__________________________________________
Comentari-Presentació del Malanyet aparegut a Tartacó i escrit per Joan Miró Oró
A més, hi trobareu dibuixos de l’època i fragments del llibre
Podeu veure el pdf clicant l’enllaç següent:
Tot plegat ha aparegut a la revista que fan a la Serra d’Almos.
Tartacó. Revista d’informació d’àmbit local, núm.37, març 2014
Gràcies a tots el que la féu possible!!!
__________________________________________
Comentari del Malanyet aparegut a El Temps i escrit per Lluis Bonada
El podeu veure clicant l’enllaç següent:
__________________________________________
Comentari del Malanyet aparegut al Punt Avui i escrit per Jordi Capdevila
El podeu veure clicant l’enllaç següent:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/692645-tot-narrant-pel-broc-gros
__________________________________________
Comentari del Malanyet aparegut a Reus Digital i escrit per Anna Fortuny
El podeu veure clicant l’enllaç següent:
http://reusdigital.cat/noticies/malanyet-un-retrat-de-la-societat-dinicis-del-segle-xx-al-priorat
___________________________________
Ressenya del Malanyet a Propera parada cultura: web cultural dirigida per Xavier Borrell
Malanyet de Pere Audí (Edicions de 1984) és un retrat de Falset i el Priorat de començaments del segle XX. Audí, autor d’un llibre, Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923), i diversos articles sobre la història del territori, realitza la primera incursió en el món de la ficció amb una novel•la on dóna veu a una galeria humana integrada per homes i dones de carn i ossos de diferents estrats socials, professions i procedències. Cada capítol té el nom d’un personatge protagonista i, a través dels seus ulls, veiem el que passava dia a dia al Malanyet (una barriada pobre als afores de Falset) i a la mateixa població de Falset. Que aquesta circumstància no espanti el lector que no conegui l’indret. Els fets, sentiments, pensaments i anhels explicats per l’autor són extrapolables a qualsevol altra població catalana de l’època en què els pobres (molt pobres) lluitaven per modificar les diferències abismals que els separaven dels rics (molt rics). Entremig, botiguers, la guàrdia civil, la madame d’un prostíbul molt concorregut, jornalers, minyones, beates, etc.
No és tracta d’una novel•la convencional amb plantejament, nus i desenllaç, tot i que hi passen coses, i moltes. Però no hi ha protagonsita ni antagonista ni intriga ni final, sinó un gran retaule d’un moment històric en què l’autor ens fa fixar ara en un detall, ara en un altre. Tot i que cada capítol té un protagonista, amb el qual Audí fa un autèntic treball de psicòleg, hi anem retrobant els altres i seguint les seves ventures i desventures. Així, a través dels ulls dels personatges, s’entén perfectament la situació d’un moment històric molt important per a la història del segle XX, ja que s’hi exposen alguns dels conflictes que van esclatar en la guerra civil del 1936. La Història explicada a partir de petites històries, que al cap i a la fi, són les que acaben conformant la primera.
L’altre gran mèrit d’Audí és que sap fugir del dramatisme i d’un to trascendent, aliant-se amb la ironia per convertir-se en còmplice del lector, que no pot evitar somriure contínuament, tot i la injustícia de molts dels fets que s’hi narren.
Marte Planes
http://properaparadacultura.blogspot.com.es/2013/10/malanyet-pere-audi.html
___________________________________
Comentari personal
És el meu primer llibre de ficció que publico i, com suposo que entendreu, em fa moltíssima il·lusió. Després d’uns 10 anys d’investigacions, vaig escriure i publicar Cooperativistes, anarquistes i capellans al Priorat (1910-1923), un totxo ple de referències, notes a peu de pàgina, estadístiques… Em va costar molt però en vaig quedar molt content. Ara, en acabar, vaig quedar, com dir-ho… com a saturat. En canvi, em rondaven pel cap històries que m’havien suggerit notícies de premsa o informacions orals que havia anat recollint d’aquí i d’allí. Clar, hi ha informacions orals que, en tractar-se d’afirmacions que no es poden confirmar, no es poden publicar en el que podríem anomenar un llibre amb voluntat de rigor. I hi havia notícies de premsa que, per la seva temàtica, no hi tenien cabuda. Tanmateix, les idees estaven allí, com una mosca emprenyadora. I finalment, vaig decidir començar a escriure alguna cosa. I, caram, em va sortir un conte. I després un altre, i un altre… Quan de sobte em vaig trobar que en tenia uns quants vaig haver de parar, reflexionar, buscar un fil argumental més fort, reescriure, estructurar…
I aquí teniu el resultat. El Malanyet és un barri de Falset i el llibre parla de com es vivia, patia, treballava, lluitava… cap al finals de la dècada de 1910 al Priorat. Bé, al Priorat i, pel que sé, a molts altres llocs. Com explica l’editor, “hi són tots: carlins, lligaires, anarquistes, el sometent, la guàrdia civil, jornalers, minyones, capellans i agitadors de tota mena.” I hi són tots perquè és el conjunt el que ens ho explica. Si la realitat és polièdrica, un intent d’explicar-la també ho ha d’ésser. I l’explicació es fa en un to que pretén ser fresc, distès, irònic en ocasions, amb certa dosi d’humor. Bé, si més no és el que he intentat. Si ho he aconseguit o no, això és una cosa que heu de decidir vosaltres.
I per acabar, només dir-vos que vaig xalar de veritat escrivint-lo. Podeu pensar que és un tòpic. Bé, sou lliures de pensar el que vulgueu, evidentment, però només tinc ganes de tenir una inspiració com aquella per tornar a passar-m’ho tan bé com m’ho vaig passar aquells mesos d’estiu escrivint el Malanyet.
_________________________________
Albert Guiu Bagés
Malanyet de Pere Audí Edicions de 1984.
Sobtat després de la lectura d’aquest llibre, endego el meu silenci reflexionador i penso, si la justícia dels oprimits es personifiqués, somriuria després de llegir aquesta peça literària.
Seria un somriure complagut amb ell mateix i una mica sorneguer pel tot plegat que passava aleshores (primeres dècades del XX) on molts volien canviar un món traumatitzador per les diferències abismals que els de dalt per l’interès obvi es negaven a canviar, rel tot plegat del (36-39). Un somrís que es faria ràpidament còmplice d’un autor tan sensitiu amb la causa de la justícia a la terra.
Pere Audí teixeix un retaule de personatges amb el mestratge propi dels que saben el que volen dir, amb la mestria singular de dir-ho amb pedaços originals i captivadors, captiven els capítols en tant que, els i les protagonistes se’ns presenten diafanament, i a mesura que llegim els anem retrobant, perquè tot va a la fotografia capital, la de la Justícia, la de la lluita per la Justícia Social.
He pensat en Delacroix i el seu immortal quadre “La llibertat guiant el poble”, i he cavil·lat en algunes de les explicacions que ens fa l’intel·ligent i documentat autor, i l’he vist com un guia purificador de les injustícies que van sobrevolar la celístia del priorat, dels Països Catalans, de les Espanyes, de les Europes… durant el període de temps que tan brillantment explica, un període com gairebé tots d’un desnivell social i econòmic brutal, aquest desnivell serveix a l’autor per explicar el moment històric, però no sols això, també fa una molt bona dissecció psicològica de la majoria de personatges, explica igual de bé els complexos de ment com els més senzills, els broda, i això no és gens fàcil, entenent els i les protagonistes, els seus viatges mentals, les seves dèries, les seves frustracions, els seus objectius, els seus batecs… es digereix molt millor el moment històric que ataca amb destresa d’escrivent, raigs X de psicòleg i percepció de sociòleg l’autor, les cícliques baralles entre riquesa i pobresa es mostren clarament, però hi ha un afegit Pere Audí ens les clarifica i ens les fa comprendre com si fóssim habitants del barri del Malanyet o oprimidors burgesos de les primeres dècades del segle XX.
Llibre d’història literaturitzada o de literatura històrica, o totes dues coses a la vegada, sí, això és, conviuen amb els protagonistes el rigor i les ganes de fer justícia social amb un to captivador i un lèxic que es veu sensitivament com qui es pren un glop llarg de justícia a qualsevol bar del Malanyet, al bell mig d’uns anys que Pere Audí dignifica denunciant allò denunciable, i enaltint el fet de resistir des de la base d’una piràmide social que algú s’hauria de carregar d’una vegada per totes, perquè tot és humà quan el respir humà li roba l’aire a l’infinit invisible, el que es lleva sota llençols de seda i el que assaboreix un luxe quan mossega un bocí de pa dur.
En definitiva, més que aconsellable abordar aquesta gran trama feta amb petites històries de clarobscurs i pensaments, sobre la qual l’ombra fugida de la lluita per un sistema millor vola amb les ales literàries de l’autor que signa tan bon treball històric i literari.
Històries del Priorat 
[…] https://audiferrer.wordpress.com/malanyet-comentaris/ […]