De cançó

Ahir, 21 de maig de 2016, va ser un dia especial. La Laura Garí va presentar el seu projecte de fi de carrera al conservatori del Liceu. I entre les peces que formen el projecte n’hi ha una amb la qual he tingut el plaer de col·laborar.

 

Dona de riu

El vent de dalt et va portar a mi

i a la taverna en tu vaig trobar

una mirada d’amor que em va acaronar.

I allí on la musclera es clava més fort

els meus llavis van donar-te consol.

 

Llengües desfermades t’enverinen el cor

diuen que una dona, una donota com jo,

no pot estimar ni ser estimada

I el vent de garbí t’allunya traïdor.

 

I jo abraço la boira que sé que t’amara.

Acarono l’aire que sé que respires

i beso l’aigua que sé que et bressola.

Però la boira espessa et gela el cor

i no em deixa retrobar aquella mirada.

 

I allí on la musclera es clava més fort

els meus llavis van donar-te consol.

Qui em dóna consol i acarona el meu cor

ara que la boira em crema el mirar,

ara que el vent de garbí t’allunya de mi?

 

I faig i desfaig el camí del riu

sota el sol de l’estiu o el gebre de l’hivern

quan el vent de dalt fa ballar els arbres

o quan s’encalma i esdevé boira.

Boira d’aigua, vent, gebre, sol de foc

tot canvia menys la teva absència.

 

Esdevindré boira per poder amarar-te

em fondre amb lo riu per poder bressolar-te

Vestida d’aigua el meu cos morirà

Vestida d’aigua per fi seràs meu

i el meu amor podrà viure amb tu.

________________________________

Ja fa uns quants anys que vaig col·laborar amb el projecte “De l’Ebre al Mississipí” de La Soul Machine. I ho vaig fer amb el que segueix. La idea era cantar-ho a ritme de Sweet Home Chicago.

Sweet home Priorat

Fa molts anys

no s’escoltaven planys

Fa molts anys

no s’escoltaven planys

al Priorat tot bullia

força raïm es collia.

Ves per on

estem a  finals del dinou

Ves per on

al Priorat tot es mou

i a l’hora de vermar

forasters cal contractar.

Ni alzina ni boixar

arreu no va quedar

molta vinya es plantava

tot es margenava.

Bo o dolent

molts litres de vi vendrem

a una França assedegada

i de fil·loxera empestada.

Ves per on

Alguns deien no anem bé

ves per on

no els feien cas

que quan dringa el diner

ningú pensa en el fracàs.

Molts calés van fer

molts es van gastar

a les taules dels cafès

i vinga xalar.

Margenem

més càrregues farem

la fil·loxera no esta aquí

i puja el preu del vi.

I ves per on,

la fil·loxera va arribar

la van espifiar

aquells que van pensar

que el Montsant i la Mola

la podrien aturar.

Cap  cep va resistir

la gana de l’insecte

i la vinya va morir

quin futur més imperfecte.

Els rics ploraven

al casino ja no anaven

sense un clau a la caixa

calia estrenyes la faixa.

Que menjarem

demanava la gent

que menjarem

si ni treballar podem

quatre coses de l’hort

i algun tros de porc.

Van quedar molts obrers

sense feina ni diners

a les mines van anar

a Bellmunt,  al Molar.

Van guillar

cap a Reus o Tarragona

i van haver de deixar

sweet home Priorat.

Els jornalers

van haver de marxar

van emigrar

Sabadell o Barcelona

i van haver de deixar

sweet home Priorat.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: