Ahir, 21 de maig de 2016, va ser un dia especial. La Laura Garí va presentar el seu projecte de fi de carrera al conservatori del Liceu. I entre les peces que formen el projecte n’hi ha una amb la qual he tingut el plaer de col·laborar.
Dona de riu
El vent de dalt et va portar a mi
i a la taverna en tu vaig trobar
una mirada d’amor que em va acaronar.
I allí on la musclera es clava més fort
els meus llavis van donar-te consol.
Llengües desfermades t’enverinen el cor
diuen que una dona, una donota com jo,
no pot estimar ni ser estimada
I el vent de garbí t’allunya traïdor.
I jo abraço la boira que sé que t’amara.
Acarono l’aire que sé que respires
i beso l’aigua que sé que et bressola.
Però la boira espessa et gela el cor
i no em deixa retrobar aquella mirada.
I allí on la musclera es clava més fort
els meus llavis van donar-te consol.
Qui em dóna consol i acarona el meu cor
ara que la boira em crema el mirar,
ara que el vent de garbí t’allunya de mi?
I faig i desfaig el camí del riu
sota el sol de l’estiu o el gebre de l’hivern
quan el vent de dalt fa ballar els arbres
o quan s’encalma i esdevé boira.
Boira d’aigua, vent, gebre, sol de foc
tot canvia menys la teva absència.
Esdevindré boira per poder amarar-te
em fondre amb lo riu per poder bressolar-te
Vestida d’aigua el meu cos morirà
Vestida d’aigua per fi seràs meu
i el meu amor podrà viure amb tu.
________________________________
Ja fa uns quants anys que vaig col·laborar amb el projecte “De l’Ebre al Mississipí” de La Soul Machine. I ho vaig fer amb el que segueix. La idea era cantar-ho a ritme de Sweet Home Chicago.
Sweet home Priorat
Fa molts anys
no s’escoltaven planys
Fa molts anys
no s’escoltaven planys
al Priorat tot bullia
força raïm es collia.
Ves per on
estem a finals del dinou
Ves per on
al Priorat tot es mou
i a l’hora de vermar
forasters cal contractar.
Ni alzina ni boixar
arreu no va quedar
molta vinya es plantava
tot es margenava.
Bo o dolent
molts litres de vi vendrem
a una França assedegada
i de fil·loxera empestada.
Ves per on
Alguns deien no anem bé
ves per on
no els feien cas
que quan dringa el diner
ningú pensa en el fracàs.
Molts calés van fer
molts es van gastar
a les taules dels cafès
i vinga xalar.
Margenem
més càrregues farem
la fil·loxera no esta aquí
i puja el preu del vi.
I ves per on,
la fil·loxera va arribar
la van espifiar
aquells que van pensar
que el Montsant i la Mola
la podrien aturar.
Cap cep va resistir
la gana de l’insecte
i la vinya va morir
quin futur més imperfecte.
Els rics ploraven
al casino ja no anaven
sense un clau a la caixa
calia estrenyes la faixa.
Que menjarem
demanava la gent
que menjarem
si ni treballar podem
quatre coses de l’hort
i algun tros de porc.
Van quedar molts obrers
sense feina ni diners
a les mines van anar
a Bellmunt, al Molar.
Van guillar
cap a Reus o Tarragona
i van haver de deixar
sweet home Priorat.
Els jornalers
van haver de marxar
van emigrar
Sabadell o Barcelona
i van haver de deixar
sweet home Priorat.
Històries del Priorat 