De ficció

Sempre m’ha agradat escriure però no ha estat fins fa uns quatre anys que m’ho he pres una mica seriosament. I he anat escrivint contes, algun relat curt i fins i tot quelcom semblant a una novel·la que va sortir publicada el setembre de 2013 per Edicions de 1984: el Malanyet (podeu clicar les pestanyes corresponents per veure més informació). Fins ara els meus treballs havien estat guardonats amb unes quantes carabasses, atorgades a concursos literaris organitzats aquí i allà. Ara bé, fa uns dies, em van trucar i em van comunicar que havia guanyat el premi Marcel Sentís de la 35a edició dels Jocs Florals de Torroja, premi que vaig recollir el dissabte passat, 11 de maig. Per mi ha estat un honor i una alegria. I per compartir aquesta joia amb qui vulgui, penjo la narració curta (15 planes) amb què vaig guanyar.

Una veu al meu jardí

jardí

_______________________________________________

Farà cosa d’un parell d’anys em van demanar si podia escriure alguna cosa per col·laborar en una mena de recull de peces que permetessin treballar a les escoles aspectes relacionats amb el paisatge de al comarca. Després de donar-li molts tombs a la idea, això és el que va sortir. Adjunto el text en pdf per si algú se’l vol descarregar. Sóc la boira de la Mola

Sóc la boira de la Mola

i la remunto i l’amago

i la grato i l’acarono

en hores de garbinada

Sóc el mar tou, blanc i humit

que de l’Ebre al Montsant

de la Fou a la Figuera

senyorejo totes les valls.

Sóc la calç que al bo de l’estiu

quan el Ciurana s’asseca

blanqueja les roques nues

del seu fons sec sense vida

Sóc la vinya que s’enlaira

pels costers i les terrasses

inversemblants, sinuoses

fins carenes alteroses.

Sóc els ocres i els vermells

dels pàmpols a la tardor

de la primavera els verds

de l’hivern el no res sóc.

Sóc el negre de les mines

velles i ja abandonades

que embrutava mans i rostres

dels miners dels nostres pobles

Sóc el sostre dur l’aljub

el fons humit del cocó sóc,

sóc la cabana de pastor,

marge de l’olivera sóc.

Del coster sóc ziga-zaga

i de la vinya sóc el circell

del pàmpol en sóc la vora

els revolts del camí sóc

Sóc el blanc que alguns hiverns

cobreixo camps i pobles

els assaono amb tendresa

o els glaço sense pietat.

Sóc la suor dels pagesos

les durícies de les mans

tisores de veremadora

la fusta de les bótes sóc.

Sóc seca o pedregada

o pluja fina de tardor,

sóc escultura o rocall,

esperança, malson sóc.

Sóc el gris de llicorella

de l’argila sóc el roig

sóc el verd de l’olivera

i el blanc de la flor d’ametller.

Sóc galena que s’amaga

a les mines del Molar,

sóc plom d’antics fenicis

plata de comte sóc.

Sóc present i sóc passat

i també vull ser futur,

vull seguir sent com sóc

vull seguir sent Priorat.

Vinyes70

Font de la fotografia: http://www.turismepriorat.org/ca/que-fer/punts-interes/la-serra-de-llaberia-i-la-mola-de-Colldejou

Anuncis

One Response to De ficció

  1. […] nostre soci Pere Audí, sinyor mestre de Marçà, acaba de veure a les llibreries el seu primer llibre de ficció. La […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: